Actualitat de Setembre
El món de la informàtica ha avançat notablement durant la última dècada, sobretot ha fet millorar les comunicacions i els canals d’informació, fent sortir una via més ràpida i còmoda: internet, i pel què fa al correu convencional: el correu electrònic.
Els treballadors de les empreses són els que més posen en pràctica aquest servei per comunicar-se, però fer-ne un mal ús pot portar a conseqüències tant greus com l’acomiadament.
De la mateixa manera que la informàtica s’ha hagut d’adaptar per cubrir les necessitats del mercat, els tribunals també han hagut de sentenciar les noves tecnologies en detriment dels treballdors o de l’empresari, així doncs des de l’any 1998 que Tribunals Superiors de Justícia com el de Madrid, el de Murcia i el de Catalunya, entre d’altres ja han considerat procedents els acomiadaments per fer un mal ús d’internet.
Bastants treballadors han estat acomiadats per utilitzar les eines de treball en horari laboral, per una finalitat personal i abusant de la bona fe contractual de l’empresari. El fet de visitar i/o descarregar arxius de pàgines d’oci, de compres, pornogràfiques, de programes televisius..., o utilitzar el correu electrònic per fins aliens al lloc de treball; ha portat a les dues parts als tribunals, i aquests han fet perdre llocs de treball a favor dels drets de l’empresari, declarant procedents les resolucions judicials relatives a internet.
Per altra banda, les compareixènces als tribunals han donat la volta a la truita, declarant improcedents els acomiadaments a favor dels drets dels treballadors. S’entèn com una lesió al dret a la intimitat del treballdor, el fet de que l’empresa col·loqui determinats mecanismes informàtics per identificar, en tot moment, totes les tecles apretades per l’usuari i els programes actius, per obtenir una prova de l’ús inadecuat del treballador ignorant que amb aquest fet s’està violant la intimitat personal del treballador, com pot ser que es descobreixi que aquest té ludopatia (Stc Jutjat del social nº 1 de Barcelona de 4 d’abril del 2000).
Les discrepàncies jurisprudencials davant un mateix cas, està portant molta problemàtica entre empresaris i treballadors, ja que no està marcat el límit del comportament davant, les encara, noves tecnologies.
El que està clar és que l’empresari té reconegut, per l’Estatut dels Treballadors, el poder de direcció sobre les activitats del treballadors i pot adoptar mesures de control i vigilancia per obligar el cumpliment dels deures laborals del treballador. Com també està clar que el treballador té com a drets fonamentals el de la intimitat personal i el de la comunicació. El que no està tant clar, és la manera de com l’empresari pot realitzar aquest control.
El què sí podem concloure és que no tota la utilització inadecuada d’internet pot ser causa d’acomiadament, sinó que només serà aquella que suposi un incumpliment greu i culpable de les obligacions laborals del treballador.
Per donar solució al problema, actualment la Comisió Europea està negociant per intentar posar fi a les discrepàncies de la intimitat de tota la correspondència, incluït-hi el correu electrònic, tal i com ho reconeixen els Tractats Internacionals i especialment la Carta Europea dels Drets Fonamentals.
On arriba el límit del control de l’empresari?... i el de la intimitat del treballador?... Esperem que amb la mateixa rapidesa que avança la informàtica, ho facin les solucions en aquest problema del peix que es mossega la cua!